El passat dissabte 30 d’abril es va celebrar a Vilanova de Meià (la Noguera) la jornada de presentació de la iniciativa de recuperació de la cabra catalana del Montsec que lidera Slow Food Terres de Lleida amb el suport de diferents institucions.
La jornada, que s’emmarcava en el projecte CULTURES TROBADES, va tenir tres parts diferenciades. La primera va incloure quatre ponències i un debat al voltant de la temàtica de les races autòctones i el desenvolupament rural. La van inaugurar l’alcalde de Vilanova de Meià, el Sr. Xavier Terré; el president de Slow Food Terres de Lleida, Joan Inglada, i, finalment, Diego Gamo com a representant de la Fundación Biodiversidad, principal finançadora del projecte.
La primera ponència va anar a càrrec d’Antón Álvarez, ramader i autor de diferents llibres sobre les races autòctones del Principat d’Astúries, que va explicar els processos de recuperació de les races d’ovella xalda, cabra bermeya, el cavall Asturcón, gocho asturcelta, gallina pita pinta, vaca roxa, així com la cultura, costums i territori als quals van lligades. Álvarez va destacar la importància de les races autòctones per als ramaders ja que gràcies a elles es renova un vincle, moltes vegades transmès durant generacions, entre la raça i l’orgull de ser ramader. També va destacar que en la recerca sobre races autòctones sempre apareixen evidències de la seva presència en el passat, i és gairebé impossible que no es trobin fotografies de més de 100 anys d’antiguitat.
En segon lloc, Martí Quintana, ramader de la Catalunya Nord, va compartir amb el públic la seva incansable tasca de conservació de la raça de cabra catalana de l’Albera que ha permès evitar-ne l’extinció en les últimes dècades.
Next, Santi Álvarez, investigador sobre races autòctones, va fer una completa exposició sobre les poblacions caprines del Principat detallades en la bibliografia de principis del segle XX, posant especial èmfasi en la cabra catalana del Montsec. Els assistents van poder gaudir d’unes detallades explicacions sobre l’origen ancestral de la cabra catalana, la seva distribució històrica, la descripció de les principals característiques i les causes que van propiciar que gairebé desaparegués en les darreres dècades.
La darrera intervenció va anar a càrrec de Carlo Petrini, fundador i president de Slow Food Internacional, que va ressaltar la importància de la biodiversitat agrària, reclamant la implicació dels restauradors i dels consumidors (coproductors segons Petrini) a través de l’acció de compra. Així mateix, va alertar de l’empobriment gastronòmic associat a l’erosió genètica, posant com a exemple la desaparició de la raça de vaca Agerolese associada també a la pèrdua de l’autèntic “Provolone del Mónaco”, un formatge tradicional del sud d’Itàlia.
En el debat posterior a les ponències es va poder escoltar l’emocionant testimoni d’un pastor jubilat de la Noguera seca que va agrair la iniciativa i va reconèixer la raça com la que poblava àmpliament aquesta zona en el passat.
Visita al corral i dinar amb productes de la terra
Ja acabada la jornada tècnica, la vuitantena d’assistents a l’acte van poder visitar l’explotació ramadera que Slow Food Terres de Lleida ha donat d’alta per a la primera fase de multiplicació dels animals i que té per objectiu treure la població de cabra catalana de l’estat d’extinció tècnica en què es troba.
Per arrodonir l’acte, es va celebrar un dinar al local del sindicat de Vilanova de Meià que va ser preparat pels cuiners de la xarxa ‘Km 0‘ de Slow Food Catalunya: Enric Millà d’El Dien, Sergi de Meià de Mon Vínic, Mercè Camins de Casa Mercè, Ramon Gaspà de Lo Ponts, Joan Luque d’El Celler dels Joglars i Núria Lucas de Negrefum. S’hi va poder tastar una sidra inèdita de la Vall d’Aran procedent de velles pomeres recuperades, els vins Vinyes Trobades 2010, els olis Oliveres Trobades 2010 així com el cabrit de Tòrrec, entre d’altres aliments.
En el desenvolupament del dinar, Carlo Petrini va expressar la seva satisfacció per l’autèntic esperit Slow Food que es va respirar en la jornada i va apadrinar la primera cabra catalana del Montsec, dient que tornaria l’any vinent per tastar-ne la llet.
