CABRA CATALANA
La Cabra Catalana és una de les races autòctones de les Terres de Lleida. Des de temps ancestrals, ha viscut entre el Montsec i els Pirineus, lligada a la cultura transhumant que els travessava.
Formen la raça robustos animals de capa majoritàriament blanca, de perfil recte i cara ampla. Les banyes són en forma d’arc, paral·leles cap endarrere i amb tendència a obrir-se enfora.
Les races són el resultat històric de la seducció que determinat tipus d’animal exerceix sobre un grup humà. En el cas de la Cabra Catalana, els ramaders han seleccionat cabres de dimensions grans, de braguer recollit, alta resistència al fred i plenament adaptades a la mitjana i alta muntanya. El color blanc ajudava a veure-les de lluny.
Tradicionalment, s’han destinat a la producció de carn de cabrit i de crestó. Els crestons, mascles capats d’edat adulta, eren part essencial de l’abastiment carni de Barcelona fins a principis del segle XX. Durant la cria, també se n’aprofitava la llet per a l’elaboració de mató i formatge.
L’àrea històrica de distribució comprèn majoritàriament les comarques de Lleida i les contigües de la Franja de Ponent, un territori que comparteix una mateixa cultura ramadera fruit de segles de transhumància. Tot i això, també era present en una part petita de la Catalunya central i comarques de Barcelona.
WAI_LIAN_CONTENT_1