Cliqueu a la imatge per descarregar el catàleg.

I ens podeu demanar les llavors directament per aquesta via: https://app.katuma.org/cultures-trobades/shop?locale=ca

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Read more →

---

Cliqueu a la imatge per veure el catàleg.

Descarregueu el catàleg

Aquestes són les llavors que tenim disponibles aquest any. Ens podreu trobar a diverses fires i encontres aquesta primavera:

7 d’abril – Fira de la llavor de Roda de Ter

13 d’abril – Eixarcolant. Jornada gastronòmica de les plantes oblidades. Igualada

14 d’abril – Fira de l’hort. Castellserà

4 i 5 de maig. Gar Gar Festival. Penelles

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cliqueu damunt la imatge per visualitzar el catàleg

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cliqueu damunt la imatge per visualitzar el catàleg

 

 

 

 

 

DESCARREGA’L

DESCARREGA EL CATÀLEG

 

El passat diumenge 2 d’octubre vam fer un tast participatiu de tomates a La Sentiu de Sió, dins la festa major de Sant Miquel.

Vam portar-hi:

• Rosa d’Albesa: tomata rosa mitjana-gran provinent d’Albesa.
• Clofolluda de Besseit: tomata semibuida, semblant a la Montserrat,  provinent del Josep Vilanova d’Almasselles. Antigament originària de la zona dels Ports.
• Rosa de Rañin: tomata rosa de quilo, prospectada a Balaguer però provinent d’aquest poble proper a Barbastro
• De pit: tomata tipus cor de bou, provinent de Cervera
• Pereta d’Àger:  tomata en en forma de pera, buida, de mata mig baixa, molt antiga i provinent d’Àger.

A l’acte van participar-hi una setantena de persones i una vintena d’aquestes van omplenar la fitxa comparativa. Us deixem aquí sota els resultats. Tingueu en compte que la mostra és petita i que no tothom puntuava totes les varietats. Per tant, l’error pot ser gran i cal entendre’ls com a orientatius. També publiquem algunes fotos del Xavi.

 

	Dolçor	Acidesa	Textura	Nota final
Rosa d’Albesa	7,35	3,89	7,10	8,89
Clofolluda de Besseit	7,43	3,70	7,00	8,86
Rosa de Rañin	7,00	4,60	6,86	8,15
De pit	4,33	3,89	6,30	7,43
Pereta d’Àger	4,50	3,90	6,30	7,33

 

Clicant damunt la imatge podeu visualitzar el catàleg de plantes de viver 2015.

CATALEG VIVER 2015

Amics i amants de la Cabra Catalana:

Ens plau de poder començar a oferir-vos alguns praoductes, fruit del nostre ramat: carn i llet procedents de les pastures boscanes del Montsec, convertides en aliments sans i saborosos, que deixen retrobar gustos, aromes i textures ancestrals, gairebé oblidades, aixafades per una agricultura i una ramaderia extensa i intensament agressives i insensates.

La circulació d’aquests productes ens ajudarà a fer viable per ell mateix aquest ramat de recuperació i, en endavant, la reimplantació de la raça al seu territori original.
De retruc, també contribuïm a fer perdurar el malmés ofici de cabrer, una manera de viure vinculada al bosc, la terra i el bestiar.
El corrent econòmic i societal actual empeny cap a l’eliminació d’aquestes formes de vida més depenents de la terra que del muntatge empresarial i estatal vigents.
Ens sentim molècules d’aigua que volen resistir el gran corrent avall que ja sabem on porta.

Menjant aquests productes esteu donant suport a la recuperació de la raça!

Cabres amunt, i tirant pel dret!

Publiquem l’oferta de plantes disponibles al nostre viver per aquest hivern. Hi trobareu pomeres, pereres, pressiguers, pruneres, cirerers, ceps i olivers antics.

La recollida dels fruiters serà a partir del 8 de gener i caldrà trucar prèviament o enviar un correu electrònic per fer la comanda.

Podeu descarregar la llista en document PDF al final de la pàgina.

Els diners generats amb la venda es destinen al manteniment de les col·leccions de varietats locals de CULTURES TROBADES.

 

ESPÈCIE	CARACTERÍSTIQUES	PEU	FORMA	DISPONI-BILITAT	PREU*
POMERA
De Sant Joan	Finals de juny. Dolça.	M7	Arrel nua	± 50	7
Santa Magdalena	Primers de juliol. Dolça. Consum de temporada.	M7	Arrel nua	<10	7
Manyaga	Finals setembre. Groga. Consum en temporada. Horta de Balaguer. Apreciada.	M7	Arrel nua	25-50	7
Comiols	Finals de setembre. Groga. Dolça i aromàtica. Bona conservació.	M7	Arrel nua	± 50	7
Senyoreta	Octubre. Verda i rosada. Petita i dolça. Consum de temporada.	M7	Arrel nua	25-50	7
Del Ciri Roig	Octubre. Roja i allargada. Dolça i aromàtica. Conservació mitjana.	M7	Arrel nua	± 50	7
Ciri Groc	Octubre. Groga i allargada. Dolça i aromàtica. Conservació mitjana.	M7	Arrel nua	<10	7
Estalafel	Octubre. Roja. Semiàcida. Bona conservació.	M7	Arrel nua	25-50	7
Normanda	Novembre. Roja a bandes. Dolça. Gust i textura característica. Molt bona conservació.	M7	Arrel nua	< 25	7
PERERA
Seremenya	Finals de juny. Diminuta. Gustosa. Es menja sencera.	BA29	Arrel nua	± 50	7
Castell	Finals de juny. Groga. Petita. Dolça i gustosa.	BA29	Arrel nua	± 50	7
Tendral	Juliol. Groga, petita i gustosa.	BA29	Arrel nua	25-50	7
Canyella	Juliol. Dolça i sucosa. Gust especiat.	BA29	Arrel nua	25-50	7
Mala Cara / Bergamota	Octubre. Boteruda. Dolça i sucosa. Bona conservació (es cull verosa i madura a casa)	BA29	Arrel nua	25-50	7
Flor d’hivern	Octubre. Dolça i cruixent. Molt bona conservació (es cull verosa i madura a casa)	BA29	Arrel nua	± 50	7
PRUNERA
Clàudia	Agost. Verda. Rodona. Molt dolça.	Mirabolà	Arrel nua	<10	7
PRESSIGUER
Pavia d’Alberola	De carn i pell blanques.	GxN	Arrel nua	<10	7
Manolito	Agost. Carn groga. Molt apreciat en els anys 80.	GxN	Arrel nua	25-50	7
Boga	20 setembre. Carn groga i forta.	GxN	Arrel nua	<10	7
Tarongí	20 setembre. Carn taronja amb punts vermells. Mida mitjana. Branques pendulants.	GxN	Arrel nua	<10	7
Pollero	Primers d’octubre. Groc amb galta roja. Bastant roig. No massa gran. Molt bo	GxN	Arrel nua	25-50	7
Pinyana	Mig octubre. Carn groga i forta.	GxN	Arrel nua	<10	7
CIRERER
Primerenc	Finals de maig. Mida mitjana-petita. Carn tova.	Franc	Arrel nua	<10	7
Cirerer Garrofal	Mitjans de juny. Mitjana-grossa. Carn ferma. Molt dolça amb el seu punt àcid.	Franc	Arrel nua	< 25	7
Cirerer Castanyer	Tardana. Mida gran. Ferma. Bona cirera	Franc	Arrel nua	<10	7
VINYA
Garró	Negre per vinificar	110R	Arrel nua	± 50	3,5
Monastrell	Negre per vinificar	110R	Arrel nua	25-50	3,5
Trobat	Negre per vinificar	110R	Arrel nua	± 50	3,5
OLIVER
Mançanenc	Oliva rodona i grossa. Es fa servir com a oliva de taula, sobretot. Castelló de Farfanya.	–	Test 2,5l.	<20	6
Flor de Màlaga (o de Dàtil)	Oliva molt gran i en forma de dàtil. Es fa servir com a oliva de taula, sobretot. Castelló de Farfanya.	–	Test 2,5l.	<20	6
Blanc de l’Ametlla	Oliva gran i arrodonida. Se’n fa oli de molt bona qualitat, molt aromàtic. Ametlla del Montsec.	–	Test 2,5l.	<25	6
Morcaire	Oliva gran i ovalada. Se’n fa oli de bona qualitat i amb bon rendiment. Òs de Balaguer.	–	Test 2,5l.	<15	6
Rogeta	Oliva gran i allargada. Se’n fa oli de bona qualitat i amb bon rendiment. Corçà (Valld’Àger)	–	Test 2,5l.	<20	6
Valencià	Oliva gran i rodona. Se’n fa oli i també serveix per oliva de taula. Procedent del Mig Segre.	–	Test 2,5l.	<25	6

* Preus de venta per unitat. Per comandes superiors a 25 exemplars consulteu-nos el preu.

Comandes

Telèfon: 625658265

Correu electrònic: trobades.slowlleida@gmail.com

LLISTA DESCARREGABLE DE PLANTES DE VIVER WAI_LIAN_CONTENT_0

v3ot0z5tpr

Les col·leccions de varietats de vinya de Cultures Trobades cada cop estan més madures. Actualment, ja arribem a la setantena de varietats diferenciades i molt aviat podrem facilitar material vegetal i plantes per cultivar.

És una feina de paciència amb la qual triem les millors plantes, destriem les que tenen virosis, empeltem i trasplantem des de fa varies campanyes.

Mentrestant, seguim fent  assajos de vinificació amb l’ajut de l’Olivera Cooperativa.

Ara us els tornem a posar a disposició en oferta de 60€ la caixa o a 11€ l’ampolla.

Són vins sempre frescos, per aquest final de primavera i començament d’estiu.

I penseu que cada adquisició que feu és una mica de combustible pel nostre projecte.

ELS TROBAREU AQUÍ:

Vinyes Trobades Negre 2011

http://www.olivera.org/botiga/ca/vinyes-trobades/70-caixa-vinyes-trobades-2011-negre.html

Vinyes Trobades Blanc 2011

http://www.olivera.org/botiga/ca/vinyes-trobades/69-caixa-vinyes-trobades-2011-blanc.html

Ceps de segon any a la col·lecció. Varietat Picapoll (del Montsec). 14-05-2014

WAI_LIAN_CONTENT_0

Aquest cap de setmana 8  i 9 de març. serem a la Fira Natura de Lleida amb els darrers fruiters que ens queden de la temporada i amb les noves llavors.

Esperem retrobar-vos!

 

WAI_LIAN_CONTENT_0

Catàleg de llavors 2014

Bons amants de les llavors de sempre i per sempre:

Publiquem adjuntat el catàleg de les llavors de que disposem per aquesta temporada:

Les podreu trobar en quatre punts de les comarques de ponent:

• Local de l’Amanit, C/Barcelona, 72 a Balaguer
• Montalegre, Avda. Catalunya, 2 a Mollerussa
• La Botiga de Saó, C/Riu Ebre, 7 a Lleida (Cappont)
• PuntEco, partida Sot de Fontanet, 7 a Lleida

Salut i abundància als horts!

CATÀLEG 2014

 

 

 

 

Exposició: cabra catalana, una cultura que camina
Aquest dijous 30 de gener la Cabra Catalana baixa en transhumància cap a LLeida. Inaugurem una exposició d’imatges sobre la raça al Cafè del Teatre de l’escorxador de LLeida. Les podreu veure durant aproximadament un mes.

Publiquem la llista de fruiters llestos per ser escampats aquest hivern.

Si us interessa plantar-ne algun, podeu contactar-nos per venir-los a recollir.

S’entreguen en arrel nua i sense reserva prèvia.

Bon hivern,

LLISTAT DE FRUITERS DE VARIETATS TROBADES DISPONIBLES. HIVERN 2013-14
VARIETAT	PEU	TOTAL	CARACTERÍSTIQUES
Poma Sta. Magdalena	EM7	39	Agost. Dolça. Consum en temporada.
Poma Camosa	EM7	2	Setembre. Groga galta roja.
Poma Estalafel	EM7	29	Setembre. Roja. Semiàcida. Bona conservació.
Poma del Ciri	EM7	32	Setembre. Groga i allargada. Dolça i aromàtica. Conservació mitjana.
Poma Comiols	EM7	3	Setembre. Groga. Dolça i aromàtica. Bona conservació.
Poma Urtebeta	EM7	1	Setembre. Àcida. Poma de sidra.
Poma Normanda	EM7	34	Octubre. Roja a bandes. Dolça. Gust i textura característica. Molt bona conservació.
Pera Seremenya	BA29	22	Juny. Diminuta. Gustosa. Es menja sencera.
Pera Castell	BA29	2	Juliol. Groga. Petita. Dolça i gustosa.
Pera Tendral	BA29	6	Juliol. Groga. Petita. Dolça. Gust de pera d’abans.
Pera Canyella	BA29	1	Juliol. Dolça i sucosa. Gust especiat.
Pera Bona Lluïsa	BA29	16	Agost. Verda amb galta roja. Dolça acidulada.
Pera Mala Cara / Bergamota	BA29	19	Setembre-octubre. Boteruda.Dolça i sucosa. Bona conservació.
Pera de Roma	BA29	1	Setembre-octubre. Bona conservació.
Pera Fulla de Roure	BA29	2	Setembre-octubre. Groga. Bona conservació.
Pera Flor d’hivern	BA29	9	Octubre. Dolça i cruixent. Molt bona conservació.
Pera Pela de Roure	BA29	1
Pruna Clàudia	Mirabolà	1	Agost. Verda. Rodona. Molt dolça.
Prèssic Boga	GxN	9	20 setembre. Carn groga i forta.
Prèssic Tarongí	GxN	1	20 setembre. Carn taronja amb punts vermells. Mida mitjana. Branques pendulants.
Prèssic Farré	GxN	2	Finals setembre-principis octubre. Carn groga i forta.
Prèssic Pinyana	GxN	3	Mig octubre. Carn groga i forta.
Prèssic Plàcido	GxN	4	Mig octubre. Carn groga, galta roja.
Preu/bo d’ajut: 7€/unitat
Telèfon de contacte: 625658265
Correu: trobades.slowlleida@gmail.com

LLISTA DE FRUITERS

III Jornada de la Cabra Catalana

 

Aquesta setmana, hem visitat el conservatori de varietats de vinya de l’INRA al Domaine de Vassal per aprendre sobre la gestió i conservació de col·leccions. Es tracta del més complet centre de conservació de vinya del món, amb més de 2500 varietats de Vitis Vinifera i centenars de varietats híbrides i portaempelts.

L’equip del centre ens va mostrar l’escrupolosa mecànica de treball perfeccionada des de la seva creació a finals del Segle XIX. Va ser especialment interessant veure la lògica amb la que organitzen les plantes i el sistema d’arxiu i seguiment de totes les informacions. També van poder prendre nota de les diferents tècniques de multiplicació vegetativa que utilitzen.

El centre de Vassal destil·la rigor i professionalitat combinat amb una nítida vocació pública i de treball en xarxa amb qualsevol experiència relacionada. Se’n pot aprendre molt.

Gràcies, Jean-Michel, Thierry, Blase, Sandrine i Daniel.

Passats aquests darrers freds, tot va quedant apunt per l’hort d’estiu. Aquí, s’acostumava a plantar a finals d’abril i principis de maig per evitar gelades tardanes i enfilar l’increment de temperatura. Seguint amb aquesta la tradició, oferim planter d’algunes de les CULTURES TROBADES que mantenim i divulguem.

Aquesta campanya, podreu trobar-lo a diferents Fires i, de forma més permanent, a Pàmies Hortícoles, gràcies a la col·laboració establerta amb el Pau i la Iolanda que l’oferiran algunes de les nostres varietats juntament amb d’altres originals del Pirineu i també algunes de comercials.

Tot seguit, us detallem els punts de TROBADES.

Que les condicions us acompanyin!

Bon hort!

Pàmies Hortícoles – Balaguer

De dilluns a dissabte al matí, de 10h-14h.

http://www.pamieshorticoles.com/

 

Fira per la Terra – Barcelona

20 i 21 d’abril (Dins el Mercat de pagès – a l’inici del Passeig Lluís Companys)

www.diadelaterra.org

 

Fira Q – Balaguer

27 i 28 d’abri

Pavelló Firal de la Impacsa

http://www.balaguer.cat/portal/100/

 

Horts familiars de Rufea (Lleida)

27 d’abril, 10h-14h.

http://sostenibilitat.paeria.cat/horta/horts-familiars-de-rufea

 

Fira de Sant Isidre i fira del Pa – Cervera

18 i 19 de Maig

www.cerverapaeria.cat

 

Per qualsevol altre dubte:

CULTURES TROBADES

trobades.slowlleida@gmail.com

Hola amants de les llavors de sempre i per sempre:

Publiquem adjunt el catàleg de les llavors de que disposem per aquesta temporada que s’inicia amb l’esclat primaveral.

CATÀLEG DE LLAVORS 2013

Algunes de les varietats, tot i que constin en el catàleg, com que en disposem de poques quantitats pot ser que s’esgotin en un moment donat.

Les podreu trobar en 4 punts de les comarques de Ponent:

• Local de l’Amanit, C/ Barcelona, 72 a Balaguer.
• Montalegre, C/ Avda. Catalunya, 2 a Mollerussa.
• La Botiga de Saó, C/ Riu Ebre, 7 a Lleida (Cappont).
• PuntEco, partida Sot de Fontanet, 7 a Lleida.

No ens podem comprometre a enviar-les per correu.

Aquesta primavera pensem estar a la Fira de la Terra els dies 20 i 21 d’abril al Parc de la Ciutadella de Barcelona.

Salut i abundància als horts!

Gerard Batalla / Artur Bòria

CULTURES TROBADES

www.culturestrobades.cat

CATÀLEG DE LLAVORS 2013

Els dies 8, 9 i 10 de març es celebra la XV FIRA NATURA, l’encontre sobre medi ambient i qualitat de vida que organitza l’entitat IPCENA a Lleida.
XV FIRA NATURA
CULTURES TROBADES participarem del mercat pagès ecològic que s’hi celebrarà al llarg del dissabte dia 9. Hi durem alguns fruiters antics i olivers del nostre viver,  llavors per a l’hort d’estiu vi i oli. Veniu-nos a veure!

 

Ahir vam arrencar els ceps empeltats la primavera passada destinats a la nostra col·lecció de salvaguarda. Quan s’hagin desenvolupat, ens nodriran de material vegetal per empeltar noves plantes i escampar-les de nou per aquestes contrades.
 

 

 

La imatge correspon a la parcel·la de conservació de blats antics en la que estem assajant 6 varietats aquest any. La vam sembrar a mà i, de moment, el resultat és bo. Entre les varietats, hi ha el Blat Blanc de la Segarra, molt conegut antigament entre els pastissers.

L’objectiu és seguir estudiant les farines que en surtin i anar augmentant les quantitats de llavor perquè puguin tornar a ser cultivables. Poc a poc.

Us volem convidar al privilegi de degustar unes probes de pans que hem elaborat amb les farines d’alguns dels blats que estem recuperant. D’aquesta manera ens podreu ajudar a valorar quines qualitats i interès poden tenir quant a les seves aptituds de panificació, la seva riquesa en aromes i gustos i, per tant, la seva vocació a ser novament conreats a les nostres contrades.

DIA: divendres 18 de gener a les 20:00 hores

LLOC: C/ Barcelona, 72 baixos – Balaguer

Us demanem que confirmeu l’assistència a trobades.slowlleida@gmail.com o al 638898858

 

 

Aquesta és la llista dels fruiters antics de Ponent, procedents de la col·lecció de CULTURES TROBADES que hem multiplicat aquest any i oferim. Es tracta de plantes en arrel nua que distribuirem entre gener i febrer. Les quantitats són limitades i els valorem en 7€. Podeu recollir-los contactant prèviament amb nosaltres en els següents telèfons: 625658265 // 638898858.

ESPÈCE	VARIETAT	PEU	QUANTITAT	CARACTERISTIQUES
POMERA	Sant Joan	M111	16	Primerenca
	Santa Magdalena	M111	14	Agost. Dolça. Consum en temporada.
	Verda Donzella	M111	13	Setembre. Groga. Cruixent. Dolça. Bona conservació.
	Comiols	M111	13	Setembre. Groga. Dolça i aromàtica. Bona conservació.
	Ciri Roig	M111	1	Setembre. Roja. Dolça.
	Normanda	M111	14	Octubre. Roja a bandes. Dolça. Gust i textura característica. Molt bona conservació.
PERERA	Castell	BA29	5	Juliol. Groga. Petita. Dolça i gustosa.
	Canyella	BA29	11	Juliol. Dolça i sucosa. Gust especiat.
	Tendral	BA29	11	Juliol. Groga. Petita. Dolça. Gust de pera d’abans.
	Magallona	BA29	1	Juliol. Groga i vermella. Dolça i cruixent.
	Bona Lluïsa	BA29	2
	Argamota / Mala Cara	BA29	13	Octubre. Boteruda.Dolça i sucosa. Bona conservació.
	Batall de Campana	BA29	5	Octubre. Grossa i allargada. Conservació mitjana.
	Flor d’Hivern	BA29	3	Octubre. Grossa, arrodonida amb bonys. Per guardar. Deliciosa al forn.
	Fulla de Roure	BA29	5	Octubre. Conservació mitjana. Dolça
CIRERER	Garrafal de Lleida	Franc	8	Juny. Mitjana-grossa. Molt dolça amb un punt àcid. Carn ferma.
	Negre	Franc	7	Mig juny. Mida mitjana. Carn forta. Color fosc. Molt dolça
	Castanyer	Franc	4	Tardana. Gran i de carn ferma.
	Primerenc	Franc	9	Finals de maig. Mida mitjana-petita. Carn tova.
PRESSIGUER	Pollero	GF677	12	Principis d’octubre. Groc amb galta roja. Bastant roig. No massa gran. Molt bo
	Plàcido	GF677	9	Mig octubre. Groc amb galta roja. Fort. Molt gran.
	Boga	GF677	9	Mig setembre. Groc amb galta roja. Fort. Gros.
PRUNERA	Mirabolà del Prat	Mirabolà	3	Juny. Roja. Rodona. Dolça i sucosa.
	Clàudia	Mirabolà	4	Agost. Verda. Rodona. Molt dolça
	Lleida Assecar	Mirabolà	4	Agost.Verda-morada. Dolça i carnosa. Bona per assecar

El diumenge 21 d’octubre, el suplement LECTURA del diari el Segre publicava un reportatge de 8 pàgines sobre Cultures Trobades, destacant les varietats catalogades dins l’Arca del Gust de Slow Food.

Visualitzeu-lo clicant aquí

Oliveres Trobades ens ha permès retrobar més de 30 varietats antigues d’olivera del Montsec. Actualment, les conservem i les estudiem per anar-les reintroduint. Com a projecte associatiu, financem part de la recerca a través d’edicions d’olis mono-varietals. Si voleu col·laborar i gaudir d’un oli espectacular, demaneu-nos SARRUT 2011. Més informació…

 

Aquest es el cartell de la III Fira catalana de Graners:

Descarrega

A continuació podeu veure les iamtges del dia del blat:

A continuació podeu veure les iamtges del dia del blat:

A continuació podeu veure les iamtges del dia del blat:

A continuació podeu veure les iamtges del dia del blat:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

És temps de segar els blats antics i pastar la festa dels cereals.

Pa, coca, cervesa, danses i cançons per celebrar la feina dels darrers any.

Així que voluntaris, col·laboradors, entitats amigues i públic en general…us hi convidem!

 

Vinyes Trobades: les fondes arrels de la vinya a Ponent

Conferència inaugural de la ‘V Fira d’Alimentació i Salut’

Dissabte 2 de juny de 2012

11:00 H. // Sala 1

Pavelló Firal Impacsa – Balaguer

http://firaslow.wordpress.com/edicio-2012/visitant/

 

Us convidem a la presentació dels resultats de la recerca sobre varietats tradicionals de vinya que hem desenvolupat en els darrers quatre anys dins el projecte Cultures Trobades, impulsat per Slow Food Terres de Lleida.

Al llarg d’aquest temps, hem resseguit les vinyes antigues de la Noguera, part de l’Urgell i el Pallars Jussà per conèixer els raïms propis i conservar-los.

Gràcies als diàlegs amb els pagesos més veterans i els consells de diferents assessors, hem diferenciat una setantena de varietats, entre les de taula i les de vi.

Bona part d’aquestes varietats són actualment desconegudes tot i la implantació que havien tingut a les nostres comarques. Algunes d’elles són úniques i inèdites, sense que s’hagin documentat en cap altra prospecció. D’altres són compartides amb altres zones però la recerca ha servit documentar la seva presència històrica. Totes elles, en conjunt, són una part essencial de la nostra cultura i ens identifiquen com a territori.

Conscients que el manteniment d’aquestes varietats i l’exploració de les seves possibilitats necessita la màxima participació possible, ens agradaria compartir amb vosaltres les informacions que fins ara hem pogut recopilar. Amb aquest objectiu, us invitem a l’acte.

Per confirmar l’assistència: trobades.slowlleida@gmail.com // 625658265

LA CABRA CATALANA, UNA RAÇA ANCESTRAL

Santiago Álvarez Bartolomé

 

Esquerra: cabres catalanes a la comarca del Pallars Jussà l’any 2004 (Autor: Santiago Álvarez Bartolomé)

Dreta: Cabres catalanes a l’Alta Ribagorça l’any 1942. Institut d’Estudis Ilerdencs (Autor: Claudi Gómez- Grau)

La cabra catalana és una raça ancestral i àmpliament documentada que, en darrer segle, ha vist decréixer la seva població fins a considerar-se extingida. L’àrea central de distribució, situada en les comarques del Prepirineu i Pirineu de Lleida i la Franja de Ponent, s’ha anat reduint fins a quedar-ne una petita població a la zona del Montsec. Es tracta d’una raça formada per animals robustos, de grandària considerable i capa blanca, històricament seleccionada per un maneig extensiu de muntanya dirigit a la producció de carn de cabrit i de crestó. El darrer ramat de cabra catalana conegut es va localitzar en el 2005 a Sant Salvador de Toló i, actualment, protagonitza una iniciativa de conservació i re-introducció de la raça dins el projecte CULTURES TROBADES de Slow Food Terres de Lleida.

Maneig tradicional de la cabra catalana

La cabra ha estat una espècie molt important per a les economies rurals d’extenses zones del territori, on no abundava el bestiar boví, ja que se’n podia obtenir carn i llet, aliments molt necessaris en regions de clima mediterrani. La llet al mateix temps també podia ser transformada en formatge per a ser consumida en períodes d’escassetat. Les llets de cabra i ovella, soles o barrejades, són les que han contribuït de manera més generosa a la tradició formatgera de Catalunya. Mitjançant diferents sistemes de coagulació i maduració s’han aconseguit moltes menes de formatges, que malauradament també desapareixen i cal treballar per recuperar-los.

Des de l’antiguitat, al Pirineu de Lleida, els ramats transhumants d’ovelles xisquetes que pujaven i baixaven al Pla de Lleida eren guiats per grans bocs castrats, que rebien la denominació de” crestons” i als quals es proveïa d’espectaculars esquelles bigarrades amb abundància de símbols màgics que els havien d’ajudar a complir la seva funció de guia. En molts ramats d’ovelles no transhumants també tenien cabres i les utilitzaven per facilitar la cria d’aquells corders que havien quedat orfes o bé que procedien de parts dobles on la mare no era capaç de tirar-los endavant. Aquestes cabres també eren importants perquè produïen cabrits i durant algunes temporades de l’any els seus excedents de llet eren aprofitats pels pastors per al propi autoconsum i en alguns casos per produir formatges.

A la serra del Montsec sempre han existit ramats integrats exclusivament per cabres que rebien la denominació de “cabrades”. Aquest sistema de maneig encara es conserva en algunes localitats, en general allunyades de la influència d’altres activitats econòmiques. En aquests territoris, les ovelles i altres espècies ramaderes no han estat capaces d’aprofitar tan eficientment les pastures con ho fan les cabres. Durant l’últim segle, les explotacions ramaderes del Montsec s’han anat especialitzant cada vegada més en la producció de carn de cabrit de menys de dos mesos, encara que fins a mitjans del segle passat el sistema d’engreix era diferent i s’especialitzava en la producció de crestons de més de nou mesos, que tenien a les zones pròximes a Barcelona el seu millor mercat.

La cabra catalana durant el segle XX

La primera referència bibliogràfica relativa a la raça catalana correspon a Rosell i Vila (1) et al.  (1929), qui la descriu i ubica a les comarques catalanes dels Pirineus. Pere Màrtir Rosell i Vila (1882-1933) va ser un notable veterinari del cos d’inspectors d’higiene pecuària, catedràtic de l’escola d’Agricultura de Caldes de Malavella i Director dels Serveis de Ramaderia de la Mancomunitat de Catalunya. Va exercir una carrera científica molt prolífica i a ell li devem un intens treball de divulgació i foment de les races autòctones de Catalunya. Durant la seva carrera va descriure i fotografiar moltes de les races ramaderes que avui coneixem, entre elles la cabra catalana.

Jordana i Vidal (2)  et al.   Identifica la raça catalana en unes pintures medievals del segle XIV, concretament en una taula originària de la localitat de Torà (La Segarra), en la qual aprecia els trets més característics de la cabra catalana: banyes disposats en forma d’arc, paral·leles i dirigides cap enrere.

Enric Canut (3) localitza durant la dècada dels anys 80 una important població de cabres autòctones catalanes a l’àrea del Prepirineu de Lleida. Aquest autor assenyala, que poc temps abans es podien comptabilitzar a la Vall d’Ager (La Noguera) fins a 15.000 exemplars de cabres blanques autòctones però en aquella època el seu cens ja s’havia reduït de manera considerable i només quedaven uns quants ramats disseminats.

Carné (4)  et al. (2005), afirma que la raça caprina catalana es va extingir a mitjans del segle XX, encara que no especifica de quines comarques.

Durant l’any 2004, alguns pastors transhumants del Pirineu de Lleida, establerts als voltants de Mollerussa, encara recordaven algunes localitats de la Noguera i el Pallars Jussà on la cabra catalana havia sobreviscut fins a temps molt recents.

Seguint aquestes indicacions vam poder entrevistar a alguns ramaders jubilats que recordaven perfectament la cabra del “país” o “de cabrada” i que la circumscrivien al Montsec i a l’àrea tradicional de transhumància de l’ovella xisqueta.

Finalment, un any més tard aquests mateixos ramaders ens van conduir fins a la localitat de Sant Salvador de Toló, on encara es conservava un reduït nucli d’exemplars, propietat d’un sol ramader. Després d’un primer acostament per conèixer la seva situació, es va poder apreciar que es tractava de cabres que no havien estat ni creuades ni importades d’altres territoris. Es tractava d’una població autòctona molt ben conservada encara que de mida reduïda, integrada per menys de 50 exemplars. Aquesta població s’ha reduït de forma considerable tot i que han aparegut exemplars aïllats en altres ramats pròxims. Durant l’any 2011 i arrel de la ressò que ha tingut el projecte de recuperació d’aquesta raça s’han pogut localitzat nous ramats amb individus pertanyents a aquesta antiga raça.  Desafortunadament, l’edat dels últims ramaders, augura un futur incert per a aquestes cabres. També sembla possible que hi hagi exemplars assilvestrats.

Àrea de distribució de la raça catalana

L’extensió de la raça catalana va ser molt àmplia en el passat. La informació facilitada per ramaders, la documentació bibliogràfica i un nombre considerable de material fotogràfic ens han permès ubicar la raça a les comarques occidentals de Catalunya i en una part reduïda de la Catalunya central.

Rosell i Vila (1928) la circumscriu a les comarques dels Pirineus catalans. No obstant això, avui sabem que no totes les comarques del Pirineu han estat ocupades per aquesta raça. Alguns autors francesos (5) situen al Pirineu oriental una altra població autòctona diferent que denominen raça rossellonesa. Jordana i Vidal et al. (2006) situa la raça catalana en un territori que inclou la localitat de Torà (Segarra) i la Vall d’Aran.

El fons documental de l’arxiu fotogràfic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), custodia algunes fotografies en què apareixen ramats d’ovelles de raça xisqueta al costat de cabres de raça catalana, en transhumància durant l’estiu de 1942, entre la Vall d’Aran i la plana de Lleida. Una extensa àrea geogràfica que comprèn les comarques de la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça, Baixa Ribagorça i la Llitera.

Més recentment, Canut (1980) la localitza durant la dècada dels 80 a la Vall d’Àger, en una zona més concreta situada a cavall entre les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà.

A la Pobla de Lillet (6) (Berguedà), també van existir ramats de raça catalana, encara que sembla ser que en aquesta comarca també hi havia altres agrupacions racials autòctones de pèl negre i llarg.

Fora de l’àmbit territorial del Pirineu i Prepirineu, hem trobat referències antigues a la raça catalana a altres localitats, concretament a Capellades (Anoia), on durant la primera dècada de 1910 es van celebrar algunes fires ramaderes d’àmbit comarcal, impulsades per la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Capellades, on la raça hi era present. A Mediona (Alt Penedès), també van existir ramats de raça catalana, aproximadament sobre la dècada de 1940, tot i que ja influenciats per la raça murciana.

Durant els treballs de recerca i prospecció hem pogut constatar que aquesta antiga població de cabres autòctones ha estat poc estudiada, probablement pel fet que tradicionalment ha rebut diferents denominacions (7) i cap d’elles coincideix amb la denominació acadèmica de “cabra catalana”, que apareix recollida a principis de segle XX a la literatura zootècnica.

El Montsec, l’últim reducte de la cabra catalana

Com hem indicat, les Serres del Montsec, han estat l’últim territori on s’ha conservat la raça. Es tracta d’una serralada calcària de 40 quilòmetres de llarg que s’estén per la província de Lleida i la d’Osca. Perfectament orientada d’est a oest, és seccionada per dos impressionants congostos, que divideixen la serralada en les seves tres seccions tradicionals: Montsec de Rúbies i Montsec d’Ares (a Catalunya) i Montsec d’Estall (a la Ribagorça de la Franja de Ponent).

Actualment, la raça catalana circumscriu la seva antiga àrea de distribució al Montsec de Rúbies, tot i que fins fa menys de 15 anys s’estenia també per la totalitat d’aquesta serralada i fins i tot per la Conca de Tremp, penetrant cap a la serra de Boumort.

És oportú indicar que al Montsec de l’Estall, aquesta raça va ser molt abundant, ja que fins i tot acadèmicament va arribar a rebre la denominació de raça de Benavarri.

Característiques morfològiques

Per descriure la raça hem partit de les descripcions ja existents en la bibliografia zootècnica, alguna de principis de segle XX, també de les escasses imatges antigues que acompanyaven aquestes descripcions i sobretot de la informació facilitada pels últims ramaders del Pirineu. Llargues converses amb aquests cabrers que majoritàriament ja s’han jubilat, però que conserven la tradició ramadera que van rebre dels seus avantpassats.

La cabra catalana està formada per animals grans, de perfil facial recte, de proporcions llargues i de marcada aptitud càrnia, coloració blanca uniforme tot i que s’han descrit capes platjades en negre i roig. Es tracta d’animals molt vistosos i de gran vivacitat. Tradicionalment les cases ramaderes aprofitaven l’excedent de llet que produïen aquestes cabres un cop despopats els cabrits. Fins fa poques dècades havia famílies que encara les munyien.

BREU DESCRIPCIÓ MORFOLÒGICA DE LA RAÇA CAPRINA CATALANA

Cap i coll: de perfil recte o lleugerament subcòncau, cap fort de cara àmplia i musell gruixut. Les mucoses són rosades, amb un lleuger pigallat més fosc. El coll és llarg i ferm, amb freqüència apareixen exemplars amb arracades al coll però no sempre. Els mascles presenten barba, algunes femelles també.

Banyes: són de mida mitjana, en forma d’arc i dirigits d’ endavant cap enrere, tipus “aegrus”. Les banyes neixen paral·leles i en forma d’arc, anomenades localment “Banyes copades”, però a mesura que l’animal envelleix les seves puntes tenen tendència a separar-se i a rotar lleugerament. Amb poca freqüència apareixen femelles que presenten la cornamenta del tipus “prisca” i que els ramaders anomenen “Banyes crestoneres”.No és habitual que apareguin femelles motxes.

Els mascles presenten una banya més desenvolupada dirigida cap a fora, en aquest sexe és freqüent l’aparició d’exemplars amb banyes que recorden a les de la cabra rossellonesa.

Tronc: mediolini, ben desenvolupat, línia dorsolumbar recta, tòrax profund, costellam ampli, la cua és curta i amb tendència horitzontal.

Extremitats: fortes i curtes, peülles de mida mitjana i coloració clara.

Orelles: són de grandària mitjana, de disposició horitzontal o lleugerament caigudes. En els mascles tenen tendència a penjar verticalment.

Pell: fina i sense plecs.

Mames: recollides i de forma globosa i amb mugrons de mida mitjana i forma cònica.

Testicles: proporcionats, simètrics i ben desenvolupats.

Capa: La coloració d’aquesta raça és blanca i uniforme. Existeixen exemplars amb taques de coloració negra o marró que adquireixen una extensió contínua que gairebé mai apareix formant lunars. Amb molt baixa freqüència apareixen exemplars grisos.

Els ramaders reconeixen una tercera varietat cromàtica que anomenen “sabinarda”, en aquests casos la seva coloració presenta matisos grisosos en les parts distals sobre un fons blanc o canyella.

Pèl: de longitud mitjana. Més curt que el de la raça pirinenca però més llarg que el de la cabra rossellonesa. En els mascles el quart davanter i coll presenten pels una mica més llargs. Alguns autors han indicat que la raça catalana, a la Vall d’Aran, presentava pèl llarg. Aquest fet probablement fou degut a la importació de races estrangeres, així ho explica Rosell i Vila (8) (1919) en constatar que en aquesta comarca, la raça autòctona ja es trobava barrejada amb diverses races franceses a principis del segle XX.

La raça catalana i la blanca celtibèrica presenten nombroses diferències morfològiques (9), ja que històricament han ocupat territoris dispars i han estat explotades sota formes de maneig diferents. Des d’un punt de vista cromàtic, ambdues races presenten una coloració blanca característica. No obstant això, la raça blanca celtibèrica presenta una cornamenta molt característica que la diferència d’altres races ibèriques i que es caracteritza per presentar les banyes estriades, de secció triangular, aixecades i rotant sobre si mateixes com si d’un cargol es tractés.

 (1) Rosell y Vila, P.M. et al. Diccionario de Agricultura, Zootecnia y Veterinaria. Editorial Salvat. 1928

(2) Jordana i Vidal et al. Catalans de Pel i Ploma. Editorial Lynx. 2006

(3) Canut, Enric et al. Els formatges a Catalunya. Editorial Altafulla. 1980

(4) Carné et al. La cabra blanca de Rasquera: Caracterización morfológica y faneróptica. Archivos de zootecnia vol. 56, núm. 215, p. 330. 2005

(5) Babo, Daniel. Races ovines et caprines françaises. Editions France Agricole. 2000. Pág. 250

(6) Informació facilitada per Ernest Sitges i Camps, un dels últims ramaders transhumants del Pirineu català que ha recollit una important col·lecció de fotografies antigues i nombrosos objectes d’interès etnogràfic durant més de 30 anys d’activitat ramadera.

(7) Durant les prospeccions realitzades hem pogut constatar que aquesta raça, a la Catalunya central rep la denominació de “Cabra Pallaresa”, a la comarca de la Ribagorça l’anomenen “Cabra del Montsec” i per últim al Montsec l’anomenen “Cabra de Cabrada”.

(8) Rosell y Vila, P.M. Importancia de la Ganadería en Cataluña y estudio zootécnico de algunas de sus comarcas. Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. 1919.

(9) Álvarez Bartolomé, Santiago. La Raza Caprina Catalana. Revista Feagas núm.36. 2010

 

 

 

Oliver Sarrut, Bitxo de Tiurana, Tomates Trumfera i Rosa d’Albesa i Ceba Coll de Nargó entren a les cuines dels restaurants Km0

Primaveral matí de dissabte a l’entrada d’un mercat que té 800 anys. Avui ens hem trobat ben d’hora a la Plaça del Mercadal de Balaguer per engegar la campanya de difusió de les primeres cinc varietats cultivades a la Noguera que s’han incorporat al catàleg de varietats i races en perill d’extinció de Slow Food Internacional.

CULTURES TROBADES ha editat un conjunt de postals informatives d’aquestes varietats i també d’altres destacablement presents a la comarca. Les postals contenen la imatge i les principals dades culturals, agronòmiques, històriques i organolèptiques de la varietat o raça. Van dirigides principalment pagesos, restaurants i consumidors.

Avui es tractava de començar-les a escampar i ens hi han ajudat els tres restaurants de la comarca recentment qualificats amb el distintiu Km0 que atorga Slow Food. A proposta del projecte, els responsables de cuina dels establiments han oferit algunes mossades en base a varietats tradicionals:

· Mercè Camins del Restaurant Casa Mercè (Fontdepou) ha dut un ‘trinxat de la Noguera amb bròquil llucat i fesol de Gerb’ i ‘confitura de ceba Coll de Nargó’.

· Enric Millà del Restaurant el Dien (Vallfogona de Balaguer) ha elaborat una crema de carxofa amb avellana i Oli Sarrut ‘ i un ‘empedrat de fesolet de Gerb’

· Ramon Gaspà del Restaurant Ponts (Ponts) ha presentat a taula un ‘bròquil llucat amb cansalada’ i un ‘pa amb oli Blanc de l’Ametlla i xocolata’.

La Guía de Restaurants Km0 2012, que sortirà a la venta pels voltants de Sant Jordi, inclou aquells establiments que incorporen els aliments locals, ecològics i les varietats i races autòctones en recuperació de l’Arca del Gust.

Al llarg del matí, s’han dut a terme diferents sessions d’un Taller d’empelt de fruiters antics i, qui ha volgut, ha pogut endur-se’n un cap a casa. En la parada, també s’hi podia trobar llavors i planters de les varietats en recuperació.

CULTURES TROBADES va començar a rutllar en el 2008 i, fins ara, gestiona diverses col·leccions de varietats locals formades per una setantena de varietats de vinya, un trentena d’olivera, més d’un centenar de fruiters i prop de les 150 varietats hortícoles. Conta amb el suport d’administracions locals com el Consell Comarcal de la Noguera i la Diputació de Lleida, així com associacions sense ànim de lucre com Slow Food Terres de Lleida, Som lo que Sembrem i Assemblea Pagesa.

Totes aquestes varietats així com els restaurants, botigues i productors que col·laboren en el projecte poden trobar-se en l’apartat còmplices d’aquesta mateixa web.

Estem contens d’anunciar que cinc de les varietats que recuperem han passat a formar part de l’Arca del Gust de Slow Food, un catàleg internacional de varietats en perill de desaparició.

Per celebrar-ho, serem a l’entrada del Mercat de Balaguer aquest dissabte, amb informació relacionada amb elles, llavor i planter de ceba.

Podrem tastar algunes elaboracions amb varietats locals de les mans de Mercè Camins del Restaurant Casa Mercè, Enric Millà del Restaurant el Dien i Ramon Gaspà del Restaurant Lo Ponts, tots ells recentment mencionats amb la placa Km0.

Al temps, farem una demostració d’algunes de les tècniques d’empelt amb varietats de fruiters antigues.

Us hi convidem!

DATA: Dissabte 31 de març de 2011

LLOC: Entrada de la plaça del Mercadal (Mercat de Balaguer)

HORA: A partir de les 10.30 hores

Des del 2008, seguim el rastre de les varietats antigues d’olivera al Montsec i la Noguera. Ja en tenim més de 25 tipus que estudiem als nostres camps de conservació. És una feina apassionant que continua amb la seva descripció ‘botànica’, l’extracció de mostres d’oli, tast i anàlisi de la composició química, per tal de conèixer la seva estructura de components beneficiosos per la salut. Finalment, les més interessants són proposades al catàleg Arca del Gust de Slow Food. Cada any, elaborem petites edicions mono-varietals que parlen d’aquestes oliveres, del país i la gent que les cultiva. Amb aquestes ampolles, financem les costoses analítiques.

Diuen que a l’hort i a la vinya no s’hi pot estar i aquest any ens ha passat això. La primavera passada van concentrar-nos en l’impuls inicial al projecte de conservació de la Cabra Catalana i vam aplaçar la distribució dels excel·lents tres olis que vam obtenir. Ara, necessitem anar donant pas als del 2011 i encara en tenim del 2010.

SARRUT, BLANC I ROGETA 2010 són olis elaborats amb la màxima atenció gràcies a la col·laboració amb el Molí dels Torms i els collidors voluntaris.

A més, l’oli SARRUT ha estat recentment aprovat per a l’Arca del Gust i serà present en els plats dels restaurants Km0 aquest 2012. L’oli BLANC ha estat el gran descobriment de l’anyada, pel seu potencial aromàtic.

Han demostrat una gran estabilitat però no ens podem permetre que estiguin al celler més temps.

Per tot plegat, us els oferim  a manera de bo d’ajut.

Per nosaltres serà una col·laboració molt agraïda i un vot per la continuïtat del projecte.

BO1. 3 Ampolles = 15€

BO2. Caixa 12 ampolles = 60€ (sense cost d’enviament)

Detalls dels olis: http://www.oliverestrobades.com/index.php/els-olis/

Comandes: 625658265 / trobades.slowlleida@gmail.com

 

 

 

 

 

Per tercer any consecutiu, us convidem a conèixer algunes de les més característiques varietats antigues de Ponent.

 VISITA

A partir de les 9:30h. es podran visitar l’hort i viver de conservació i degustar algunes de les joies de la col·lecció.

 TASTOS

Aquest any, dedicarem especial atenció a les TOMATES ROSA, posant a prova l’hegemonia de la Rosa d’Albesa.

També retrobarem els gustos dels melons d’abans, des dels GROCS PRIMERENCS fins als BLANCS D’HIVERN.

I, entre d’altres degustacions, veurem com resulten dos dels FESOLS més comuns de les Hortes del Segre.

 MOSTRA DE VARIETATS LOCALS

A més de les que cultivem nosaltres, us animem a portar els vostres fruits i fer més gran la mostra de varietats.

 MERCAT PAGÈS

Alguns pagesos atansaran els seus productes.

 DINAR

A partir de les 14:00h, es podrà participar d’un dinar solidari per a la investigació dels efectes sobre la salut dels OGM.

(Amanides + Paella vegetal o de carn (cal especificar) + pa, vi i aigua + fruita i una infusió. Preu:10€)

Cal reservar a través del 973451522 o bé eli.slowlleida@gmail.com

 SOBRETAULA AMB TEATRE DE TITELLES

A les 16:00h, ‘Cercant el Sol’ TEATRE DE TITELLES ROCAMORA

Sobre el dret a l’alimentació i la sobirania alimentària.

Per arribar:

Escola de Capacitació Agrària de Vallfogona de Balaguer

Finca Cruïlla (Encreuament C-13 i C-148a)

http://g.co/maps/dgyninar

 

Des de fa tres anys, estem recuperant més d’una vintena de blats antics que es cultivaven fins a mitjans del segle XX a les comarques del Pla de Lleida i proximitats. El diumenge 3 de juliol, els segarem i batrem, en una jornada que comptarà amb diferents tallers, menjars i cançons relacionats amb la cultura dels cereals i del Pa. Li diem ‘Dia del Blat’ i serà a La Sentiu de Sió (a La Noguera). Us hi convidem.

El projecte de recuperació la Cabra Catalana del Montsec té garantit només el 50% del cost de la primera fase, consistent en la multiplicació dels exemplars existents fins a aconseguir la viabilitat de la població. Fem una crida a totes les persones i entitats del país perquè ens ajudin a salvaguardar-la com a part essencial de la nostra biodiversitat agrària catalana. Per això, oferim la possibilitat d’apadrinament consistent en una aportació econòmica de 120€ any/animal, destinats a cobrir el 50% de la despesa en alimentació que ocasionen cada exemplar. A canvi, els padrins i padrines podran donar nom a l’animal escollit, visitar l’explotació i assaborir els primers litres de llet de Cabra Catalana. Per a més informació, escriviu-nos i ens posarem en contacte amb vosaltres.

DOCUMENT D’APADRINAMENT

Jornada sobre la cabra catalana:

Per tercer any consecutiu, us convidem a conèixer algunes de les més característiques varietats antigues de Ponent.

VISITA

A partir de les 9:30h. es podran visitar l’hort i viver de conservació i degustar algunes de les joies de la col·lecció.

 

Read more →